En dosis diarias - Alberto Montt
En dosis diarias - Alberto Montt
Sóc d’un perfeccionsme malaltís. Ho reconec i avui m’ho han repetit. En general no m’està mai bé res, tot i que la que m’ho ha dit n’és una perfecte excepció.
En tot cas, si les coses m’agraden ho dic i ho repeteixo. I ho acabo de fer i hi torno: això d’aquest vídeo és una bona idea. Cada dijous, el rapero El Chojin recita l’actualitat setmanal a les notícies de la dos, un programa que val la pena estudiar de pe a pa.
Si mai roço el periodisme, aquest serà un dels meus referents (el programa, vull dir, no el rapero). Els de LA2N om a mínim innoven, que no és poc. Les fan cada dia a les 20h, i tenen un blog molón i al dia.
eloi
__________________
EDITO: Per afegir-hi el d’avui, que me l’ha descobert http://www.youtube.com/watch?v=NatElDUJiSo
Un bon titular per un article densíssim
Una estrella de la tele vinguda a menys que vol trionfar en el món de la música amb una cançó que el retiri. Quequé, uno y trino. Al teatre Club Capitol de Barcelona.
El mundo quería una tableta. Y Steve Jobs creó una. Pero no una tableta cualquiera. El consejero delegado de Apple creó el iPad, un nuevo tipo de producto en sí mismo. Con sus virtudes. Con sus defectos. Llamado a revolucionar el mundo de la tecnología. Ese dispositivo de 10 pulgadas (25 centímetros) tiene ahora ante sí una tarea de titanes: impulsar el mercado de los libros digitales, hacer de la prensa online un negocio rentable y atraer a las generaciones adultas a las nuevas tecnologías. Se le atribuyen todo tipo de bondades. Se esperan de él milagros. Ha suscitado, en cuatro días, reacciones de devoción y decepciones amargas. Del iPad se espera una revolución.
Hay una diferencia sustancial entre el iPad y sus dos ilustres predecesores, el iPhone y el iPod. Nadie dio a éstos por ganadores antes de que nacieran. Muy pocos supieron ver la revolución que representaban. Y hoy, Apple ha vendido más de 42 millones de teléfonos y 240 millones de reproductores de música. Al iPad, en cambio, todos quieren verlo como ganador. Y sus riesgos de ser un fracaso son mayores. El anonimato suele ser el mejor aliado de los triunfadores.
La salvació per la premsa online (i la tradicional??) Clicant a l’enllaç, l’article sencer del País.
- xell -
Mort aquesta setmana. Autor de El vigilant en el camp de ségol (The catcher in the rye). Publicada al 1951, ha venut 60 milions de còpies i en segueix venent unes 250.000 anuals. Interessant obituari al diari El país.
- La vida és un joc, fillet. La vida és un joc que es juga segons les regles.
- Sí señor. Ja ho sé que ho és. Ja ho sé.I un colló que és un joc! Quin joc! Si ets a la mateixa banda que tots els guanyadors, després sí que és un joc, i tant, amb això hi estic d’acord. Però si ets a l’altra banda, on no hi ha cap guanyador, després què té de joc. Res. Cap joc.

El Cau de Bruixes agafa prestada la tradició oral, de molt dubtosa reputació, i remunta els seus orígens al segle XVII, en plena cacera de bruixes generada per les autoritats civils i eclesiàstiques. A la zona es varen donar diversos episodis, amb bruixes penjades incloses. Des de llavors, i per una raó difícil de constatar, les dones nascudes a Centelles sempre han tingut fama de bruixes. Prenent com a referència aquest bagatge, els carrers del nucli antic de Centelles s’engalanaran per traslladar-se durant unes hores a l’Edat Mitjana. (text: osona.com)
Enjuto Mojamuto en El wifi
1. JOOBILY MOLA. Tu marques el quan, i ells diuen el què. Això aplicat a petita escala i via web o iphone app, podria molar encara més.
2. I AIXÒ DE LES IPHONE APPS funcionarà. Dijous passat vaig parlar amb l’adrià, que pensa el mateix, i ens vam posar d’acord. Potser falten un o dos anys. Llavors, això funcionarà (més)
3.WHISPERED TIPS TAMBÉ MOLA. El concepte, vull dir. A IWANNAGOTHERE ho expliquen així, relacionat amb les tendències en el camp dels viatges:Knowledge is the new luxury. 5 star hotels are nice, business class is desirable and Rodeo Drive is fun but you only need money to enjoy them. However, knowledge is more difficult to obtain and luxury is, by nature, something difficult to find. That is why we will travel listening to whispered tips. We need material for dinner conversation, and secret tips fill the bill.
eloi
3 words - Cheryl Cole ft Will I Am
Es usted fruto de mi imaginación?
Todo es fruto de la imaginación: cada experiencia vivida, cada persona conocida, cada objeto observado. El cerebro no reconstruye la realidad, sino que construye nuestra experiencia de la realidad.
¿Por mucho que quiera ser consciente de la realidad voy a inventármela?
Existe cierta correspondencia entre nuestra percepción subjetiva y el mundo real, de lo contrario andaríamos chocando contra los muebles, pero mi percepción de los objetos no es exactamente idéntica a la realidad.
¿Imaginar y ver es lo mismo?
Mirar una imagen de una persona o cerrar los ojos e imaginar esa imagen de la persona activa los mismos circuitos del cerebro. Realidad e ilusión son fronteras ficticias.
Siendo así, ¿cómo estudia la realidad?
Precisamente las ilusiones visuales son una de nuestras herramientas más importantes para entender cómo el cerebro construye nuestra experiencia de la realidad.
… Y por eso ha llenado usted su laboratorio de magos e ilusionistas.
Las ilusiones visuales y cognitivas desarrolladas por magos son muy útiles para estudiar las bases neuronales de la consciencia.
Cuénteme sus averiguaciones.
Al mago no le importa tanto distraer la mirada del espectador como manipular su atención. El espectador puede mirar atentamente el truco y sin embargo no verlo, porque está prestando atención a otro lugar.
No es lo mismo ver que mirar.
Exacto, que estés mirando algo no quiere decir que esa información se esté procesando conscientemente si la atención está puesta en otro lugar o está dividida, y esa es una de las técnicas de los magos: dividir la atención del espectador.
*La contra de la Vanguardia d’avui (19/01/10) a Susana Martínez Conde
Ella (no) me quiere. ¿O sí? ¿Cuántas veces las cosas no son como parecen? ¿Y cuántas veces sí lo son, aunque no queramos (o podamos) darnos cuenta? A veces nosotros, nuestras relaciones, nuestras acciones no son más que un juego. ¿Arte? Podrían ser arte. A veces las cosas son mucho más serias. La forma de las cosas, digo. Su significado, su sentido, su objetivo. En realidad todo podría ser un juego, si nos ponemos trascendentales, y todo puede ser realmente serio, si nos ponemos realistas. Y un día te das cuenta de que ambas cosas y ninguna son verdaderas. ¿Cuál es ese día? ¿Ha llegado? ¿Quieres que llegue? Piénsalo y luego pásate por el Capitol para ver esta deliciosa (y trascendental y realista y juguetona y divertida) comedia real como la vida. ¿O no?/ Aleix Ibars (Le cool)

Al teatre Club Capitol, prorrogat fins el 14 de febrer.
Vamos cronometrar lo que va a tardar alguna agencia de publicidad española en FUSILAR esta gran idea. Y vamos a apostar tb para que cliente: Orange, Vodafone, Movistar, alguna caja simpática, algún zumo de frutas o alguna bebida alcohólica. Yo me apuesto una cheese en algún McDonalds interurbano.
Vist al FEROXLOGOS
És un petit collage online, hi publiquem tot allò que trobem interessant tant per nosaltres com per qui vulgui conèixer-ho. De moment som estudiants de periodisme, publicitat i relacions públiques.